Darrerament estava notant que cada cop em resultava més difícil digerir qualsevol aliment. Un dinar tan convencional com una carn estofada em podia costar tota una tarda i vespre de malestar, inflor i mal de panxa. Vaig començar a preocupar-me (els que em coneixeu, sabeu que sóc patidora de mena).
“- Potser estic fent alguna cosa malament”, pensava en les meves nits d’insomni que havien tornat a ser recurrents.
“- Potser pateixo alguna altra intolerància a més del gluten i la lactosa. Buscaré per internet… La gent diu que potser la soja, potser la fructosa…”.
“- Potser això, potser allò…”
Finalment vaig decidir-me a visitar una dietista que m’havien recomanat. I sort que hi vaig anar! Penso que un cop et diagnostiquen la celiaquia, t’haurien de derivar a la dietista/nutricionista de forma urgent.
Resulta que el meu intestí està tan malmès que li costa digerir-ho tot. Va ser reveladora la comparació amb algú que s’ha trencat una cama i ha d’immobilitzar-la. Nois i noies, se m’ha trencat l’intestí de tant menjar gluten sent celíaca, i he d’anar amb crosses una bona temporada. És a dir, menjar molt suau, com qui té una gastroenteritis. Com a mínim, durant uns mesos. Com a màxim… Bé, em quedarà un intestí sensible.
Hauria agraït tant que l’especialista de l’hospital m’hagués parlat així… M’hauria estalviat tot aquest temps de males digestions, malestar i preocupacions.
També em va explicar que hi ha certs sucres que són molt difícils de digerir i que hauria d’evitar. A part de la lactosa, que ja la tenia localitzada, he d’evitar la fructosa i el sorbitol. Vinga, ja podeu mirar etiquetes i veureu que estan a tot arreu! A més, com el nom indica, la fructosa està a la fruita, així que ara de postres, ni tan sols puc menjar fruita. Bé, algunes fruites, com el raïm o la maduixa tenen poca fructosa i de moment les puc menjar sense contrapartides.
El cas és que ara comença de veritat la meva recuperació. He de mimar molt el meu intestí, he de fer dieta de “malaltona” (que és el que sóc) i de tant en tant, si menjo alguna cosa més festiva, aguantar les conseqüències sabent que és el que toca ara.
Per tot això, és tan important que el diagnòstic de la celiaquia es doni el més aviat possible. Ja que si bé és cert que l’intestí es pot recuperar, no és tan fàcil com sembla. És un procés lent i es fa molt llarg. No és només el gluten, ara per ara, és tot.
Bon profit!
Una celíaca a la família 
A mí me está pasando lo mismo. Me podrías recomendar esa dietista? Ella te hizo más pruebas?
Muchas gracias!
M'agradaM'agrada
Hola Carolina, no em va fer més proves, simplement m’ha donat certes directrius i m’ha explicat millor els resultats de les proves que m’havien fet i les seves conseqüències. És una dietista de Vilafranca, es diu Lluisa Santacana.
M'agradaM'agrada
Per cert, Carolina, merci per seguir el bloc. Em va molt bé trobar gent que està com jo. Així ens donem ànims! 😉
M'agradaM'agrada