Ara que ja s’acaba el meu primer estiu com a celíaca, és un bon moment per parlar dels gelats.
La moda de la dieta “gluten-free” ha fet que a moltes geladeries es trobin cons sense gluten. A Vilafranca n’hi ha (que jo hagi tastat) a la Garcia-Sirvent i a la Xixona. A priori, sembla que aquesta moda ens és favorable, però els celíacs normalment no en tenim prou amb que una cosa sigui sense gluten. Hem d’anar molt més amb compte que aquells que simplement no volen menjar gluten. Hem d’estar segurs que no en mengem ni una mínima molècula invisible als ulls. I això no és fàcil d’entendre per a tothom.
En general, donar-se el caprici de menjar un gelat amb con és un tema complicat. Però no només per la galeta, ja que com hem vist ja en trobem a més d’un lloc, sinó també per la quantitat de sabors que porten gluten (visible com la vainilla amb cookies, o invisible, ja que el fan servir com a additiu). No és fàcil saber quins gelats porten gluten o lactosa en una geladeria. Una cosa que m’agrada de Garcia-Sirvent és que tenen una carta gegant penjada a la paret, on apareixen tots els sabors de gelat i tots porten marcat d’una manera molt clara si tenen sucre, llet, gluten o fruits secs. Després de fer el cribratge (sense gluten/sense lactosa) me’n van quedar quatre. Està molt bé!
Bé, ara que ja tenim una galeta i un gelat aptes, podem demanar? Doncs no, perquè a més de tot el que hem tingut en compte, hi ha la maleïda contaminació creuada.
La majoria de geladeries fan servir les mateixes pales per tots els gelats i entre un de xocolata i un de nata només les remullen en una agua de color indefinit que es canvia cada molt. Jo he treballat en una geladeria i sé de què parlo. És el més semblant a l’aigua de netejar els pinzells que he vist mai. Una vegada, a la rambla ens van servir un gelat de nata de color blau, així que us podeu imaginar el nivell de contaminació creuada del que estem parlant.
Un avenç molt fàcil de dur a terme seria que cada gelat tingués la seva pròpia pala i així els gustos no es barrejarien. Crec que és una mesura que tots agrairíem, tant celíacs com no celíacs, ja que podríem gaudir del gelat que hem triat sense alteracions del gust depenent del que hagi demanat el client que anava davant nostre. A Vilafranca, només ho he vist al Garcia-Sirvent.
Una pala per a cada gelat, per no barrejar sabors.
Però no us penseu que és tan fàcil! Encara no ens hem lliurat del risc de contaminació creuada. Tot i que cada gelat tingui la seva pròpia pala, això no vol dir que els gelats no estiguin “tacats” de gluten. Per muntar els cons de galeta, el més normal és que la pala toqui el con (si no és que fas exercicis d’equilibrisme) i per tant, quan la pala torna a la galleda, el gelat queda contaminat de gluten. Els dos cops que he anat a Garcia-Sirvent, a més de servir-me amb un estri acabat de netejar, he demanat que em posessin gelat de sota, del que està més amagat, per evitar aquest risc. I ho han fet sense cap problema.
Menjant un con de maduixa, sense gluten, lactosa ni traces, que a més, vaig pair bé.
A la Xixona no vaig demanar que agafessin gelat “amagat” i em vaig posar malalta, així que segur que hi havia traces de gluten. La millor opció, sense cap mena de dubte, és el que em van oferir a De la Crem, a Barcelona: em van encetar una tarrina per mi sola perquè pogués menjar tranquil·la. Està clar que és inviable obrir un paquet de gelat cada cop que apareix un celíac però és la única manera d’evitar qualsevol risc.
De fet, l’única manera viable és demanar un granissat de llimona, o quedar-se a casa, deixar-se mimar i que et facin un gelat espectacular de vainilla amb cookies, sense gluten ni lactosa. Demaneu la recepta a l’Àlex :p
Gelat casolà sense gluten ni lactosa.
En fi, s’acaba la temporada de gelats i comença la de coca i xocolata desfeta… Potser és una bona excusa per començar a prendre infusions i baixar una talla, que no m’aniria malament… 🙂
Una celíaca a la família 
Els vostres comentaris