Semblava que no poder menjar gluten era una gran limitació, però resulta que podia ser pitjor: entra en escena, la lactosa!
Al cap d’unes setmanes de fer la dieta sense gluten, vaig començar a notar digestions pesades i molestes. Vaig consultar un especialista a través de l’Associació de Celíacs de Catalunya (jo no tinc hora amb la meva doctora fins d’aquí un any) i em van contestar (molt eficaçment) que normalment s’aconsella als celíacs, després del diagnòstic, deixar la lactosa durant uns mesos ja que és difícil de digerir i com que tenim l’intestí malmès, pot ser que porti problemes. A més, vaig descobrir que la lactasa (enzim que realitza l’absorció de la lactosa) es crea a l’intestí prim, que és el que jo tinc tan fet pols que és normal que no produeixi res de res. D’altra banda, em van comentar que el procés de recuperació pot durant entre 6 mesos i dos anys, i que en aquest temps era normal sentir molèsties.
Així que amb els ànims pels terres, vaig provar de no menjar derivats de la llet i em vaig començar a trobar molt millor. El problema és que la lactosa està a tot arreu! És gairebé més omnipresent que el gluten (i mira que és difícil!). De cop i volta, mirant etiquetes, hem al·lucinat amb que el pernil dolç, la carn picada, el fuet, la mostassa, i un munt de coses més portin lactosa. Per què?! Què estem menjant?! Cal?!
A part d’haver de mirar molt les etiquetes i començar a comprar marques estranyes que mai havia pensat que compraria, el fet de no poder menjar lactosa també redueix molt les opcions de menjar fora de casa. Ja teniem lloc de pizzes, però clar, el formatge… Ai, el formatge! No fa gaire em va fer passar tota la nit al wàter!
I si anem a dinar, de primer amanida verda i per postres… queden fora de pensament iogurts, gelats, mel i mató o altres postres làctics que semblaven la única opció fins ara. Doncs tampoc. Fruita i gràcies.
Per sort, existeixen unes pastilles de lactasa (Nutira). Te les prens just abans de menjar algun aliment que porti lactosa i pots digerir-la correctament. És una solució d’emergència, no se n’ha d’abusar. És una bona opció per aquell dia que vas a sopar fora a celebrar alguna cosa o simplement per no frustrar-te tant, tant sovint. Tan de bo existís una pastilla pel gluten també.
El que no sé i m’agradaria molt saber és si després d’aquests mesos/anys inicials de recuperació intestinal podré tornar mai a menjar iogurts i formatges sense problemes. Se sap d’algú que ho hagi aconseguit o diuen que és temporal només per no desanimar-nos?
Una celíaca a la família 
Hola!
El teu blog em resulta moooolt interessant, gràcies!
La meva intolerància és a la lactosa, també la de la meva mare fa no gaire.
De formatges sense lactosa i iougurts n’hi ha, suposo que ja ho saps. L’esclat és bona opció i és clar, botigues dietètiques.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Araceli!
Sí, hi ha opcions sense lactosa. El més complicat és si vols sortir de casa… oi? Una abraçada!
M'agradaM'agrada
ostres laura! ànims!
m’ha sorprès que el procés de recuperació des de l’inci de la dieta sense gluten fos de 6mesos a 2 anys! Jo al meu petit només porto un mes i mig de dieta i ja m’estava fustrant perquè no notava gaires millores. Segueix tenint sovint mal de pantxa…Ja m’estava rumiant si ho estavem fent bé, si hi ha alguna cosa més o si no m’han encertat el diagnosi. Veig que hauré de tenir més paciència….
El diagnosi del Marc me’l va fer una especialista de Bcn: Lluisa Colomer, que és pediatra i metgessa antroposòfica especialitzada en el sistema digestiu, però no li van fer la colonoscòpia. La Dra em va dir que no calia fer-li passar per aquesta prova perquè el diagnosi era clar i a part a les analítiques ja em sortia que era portador, fet reafirmava el diagnosi de la Dra.
El fet de no notar una millora clara, i no tenia una prova empírica que m’ho reafirmi, ja torno a estar en una nevul.losa de confusió. No sé fer-li una dieta correcta? és normal que segueixi sense trobar-se bé? algú té algun comentari al respecte?
gràcies
M'agradaM'agrada
Hola Marta!
jo et diria que paciència, molta paciència… La gastroscòpia serveix per corroborar la celiaquia però també per saber el nivell d’atròfia (o desgast) de l’intestí. Depenent de l’estat de l’intestí es triga més o menys a notar milloria. Has de deixar temps per a que es vagi recuperant… No t’amoïnis, jo a vegades també penso que potser no ho faig prou bé, però segur que només és que tot plegat és un procés de recuperació i és normal que no sigui automàtic! També entenc que deu ser molt més difícil si enlloc d’una mateixa, l’afectat és un fill. Dubtem molt més, segur! Una abraçada i ànims!
M'agradaM'agrada